Només hi ha dues persones que sabien, des del primer moment, que l’Enric Rovira (Cabra del Camp, 1962) escrivia aquesta novel·la: les seves filles. Sense el seu suport, complicitat i amor, no hauria pogut persistir en l’esforç i sacrifici que demana una travessia tan llarga i exigent. Perquè elles, per a ell, eren el primer.

Això no treu que també estigui immensament agraït a la Rossita Rovira, la “filleta” que li ha proferit una companyia incondicional durant tots i cadascun dels dies del procés d’escriptura i edició. Nascuda lliure el 14 de setembre del 2014, l’Enric la va adoptar dos mesos després, un cop recuperada i curada per l’organització Progat de Sant Feliu de Guíxols.

Des de fa anys, he anat desenvolupant una progressiva preocupació per l’escalfament global, sobretot a partir de la lectura del llibre “Una veritat incòmoda per a futures generacions” (Al Gore, 2008).

El canvi climàtic no és una creença, és ciència. Però més que el fet en sí mateix, el que m’inquietava era que no aconseguia parlar-ne amb ningú. Allò… “Què en penses? Com et sents respecte el Canvi Climàtic?”. Quan ho provava, de seguida es canviava de tema…

Vosaltres en parleu amb la vostra parella, pares, fills, amics íntims, de temes “globals”? (economia, política, pandèmia…) En sentiu parlar de canvi climàtic a les converses de la gent? Què passa, no!? No ho considerem important? O és que no toquem el tema perquè no en sabem?… però d’economia i política, sí. Potser no en parlem perquè no hi creiem? O pensem que no serà res? O que algú ja ho arreglarà? O que no s’hi pot fer res? Et deixo aquesta pregunta:

EVITEM PARLAR, ENTRE NOSALTRES, DEL CANVI CLIMÀTIC?

PER QUÈ…? HI HA ALGUNA EXPLICACIÓ?

Bé, així que se’m va ocórrer escriure una novel·la que, des de l’entreteniment, convidés a reflexionar i parlar-ne obertament (també d’altres barbaritats de la Humanitat) amb la il·lusió que fos com una guspira que inspirés al lector a emprendre iniciatives individuals. Parlar-ne entre nosaltres i amb nosaltres mateixos, i fer, i RESULTATS significatius (no “paraules polítiques”). Almenys, quant el Canvi Climàtic, hauríem de tractar els governants com fem amb els entrenadors de futbol: RESULTATS o al carrer en 6 mesos. Acabo amb tres dites:

“Amb passió col·lectiva darrere una causa comuna i noble, tot és possible”

“Per a qualsevol tipus de progrés, cal imaginar-se una realitat diferent i creure que és possible” (Tali Sharot)

“Si cadascú escombrés la porta de casa seva, el Món estaria net” (Mare Teresa de Calcuta)

· · ·

El Grup Intergovernamental d’Experts en el Canvi Climàtic (sigles en anglès, “IPCC”) creat per l’ONU i la Organització Meteorològica Mundial (OMM), va confirmar que l’escalfament global que patim és totalment degut a la contaminació. N’explica les causes i les conseqüències al “Resum per a responsables de polítiques” del seu Informe Especial del 2018 (es pot trobar a la web de l’IPCC) i adverteix que en cas que se superin els +1.5ºC d’escalfament (el 2017 ja portàvem +1.0ºC) es poden desencadenar processos catastròfics i irreversibles com el desglaç de Groenlàndia i l’Antàrtida que farien elevar el nivell del mar +65m (a part de l’elevació provocada en els oceans per la Dilatació Tèrmica de l’Aigua a mida que puja la seva temperatura).

El resum de l’IPCC va ser aprovat línia per línia i pels governs de tot el Món el 2018. Fins i tot, la “Llei 16/2017 del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya” i la “Ley 7/2021 de Cambio Climático y Transición Energética” del govern d’Espanya, inicien el seu preàmbul referint-se als informes de l’IPCC, i les seves recomanacions, com el referent científic que ha motivat ambdues lleis.

Malgrat totes les cimeres mundials que hi ha hagut en 24 anys, des del Protocol de Kyoto (1997) i d’innombrables lleis, les emissions continuen creixent i prop de les 2/3 parts són provocades per les grans indústries extractores i productores de matèries primeres com l’acer, el ciment, el plàstic, l’alumini, etc., i per les generadores d’electricitat que utilitzen combustibles fòssils en el procés (veure el detall a “Com evitar un desastre climàtic”, Bill Gates). Així, si l’IPCC deia el 2018 que, al ritme d’emissions del 2017, s’assolirien els +1.5ºC entre 2030 i 2052, atès que les emissions no han parat de créixer, el secretari general de l’OMM ha dit aquest desembre’20: “En 2020, la temperatura media mundial será alrededor de 1,2 °C superior a los niveles preindustriales (1850-1900). Hay al menos una probabilidad sobre cinco de que supere temporalmente los 1,5 °C en 2024”. És a dir, que el Canvi Climàtic s’accelera i molt de pressa.

D’altra banda, la gent estem desmotivats, confosos i amb sentiment de culpabilitat (fals) per la comunicació que se’n fa de l’assumpte i, tot plegat, ens immobilitza, fa que no veiem el perill com imminent i farà que no ens hi posem fins que esclati per un fenomen meteorològic extrem o se’ns hi obligui.

· · ·

Canviant de tema, la neurocientífica Maryanne Wolf explica que la digitalització en està digitalitzant el cervell. Ens l’acostuma a la rapidesa i immediatesa, a la gratificació instantània de continguts curts, senzills, que entenem a cop d’ull i que es llegeixen de pressa. Estem deixant de ser lectors i ens estem tornant decodificadors. Notem que la ment no ens funciona com abans, ha canviat; llegir un llibre ens costa, a la segona o tercera pàgina ja no ens concentrem, perdem el fil de l’argument i comencem a pensar en altres coses. Avui, llegir un llibre ens suposa un esforç important (malgrat que costa d’admetre) i fins i tot genera admiració quan es demostra haver-ho fet.

Si no volem perdre la capacitat intel·lectual de pensar i aprofundir en la informació, d’interioritzar-la i treure’n profit com enriquia la lectura tradicional de llibres, la doctora Maryanne Wolf diu que l’únic remei és “obligar-nos” a llegir-ne de tant en tant, entrenar-nos amb regularitat.

Desitjo que, a més d’entreteniment, El llegat també et serveixi com a exercici d’aprofundiment, que t’ajudi a mantenir-te en forma i que et faci riure, plorar i pensar tant com jo he fet escrivint-lo.